La IA pot ser la millor eina de la història — si l'usem bé

Només el 5% de les empreses que inverteixen en intel·ligència artificial genera valor real a escala. El 75% dels projectes no assoleix el retorn esperat. I mentrestant, la indústria inverteix més de 500.000 milions de dòlars anuals en infraestructura, sense que cap proveïdor publiqui dades completes i verificables de quant consumeix.

Aquests tres fets resumeixen per què existeix AISHA.

No som anti-IA. Som pro-IA conscient

Cal dir-ho des del principi perquè el matís importa: AISHA no existeix per frenar la intel·ligència artificial. Existeix perquè funcioni millor, per a més gent, durant més temps.

La IA ben usada no deshumanitza. Eleva la humanitat.

Permet que un metge dediqui més temps al pacient i menys al paperassa. Que un professor personalitzi l’ensenyament per a cada alumne. Que un investigador explori milers d’hipòtesis que una vida no bastaria per provar. Que un emprenedor amb una idea i sense equip construeixi un prototip funcional.

1.400 megatones de CO₂ anuals. Això és el que les aplicacions d’IA en optimització energètica, predicció climàtica i descoberta de materials podrien reduir per al 2035 — entre 3 i 4 vegades més que les emissions de tots els centres de dades del món.

Aquests beneficis són reals, documentats i mereixen ser potenciats.

Però hi ha tres problemes que ningú vol veure

1. No es mesura el que es consumeix

En tota la indústria de la intel·ligència artificial, només existeix una única mesura directa de producció publicada: Google va revelar que una consulta mediana de Gemini consumeix 0,24 Wh. És l’única xifra verificada.

• OpenAI va donar un número (0,34 Wh per a ChatGPT) sense publicar cap metodologia
• Anthropic no ha publicat absolutament res
• Midjourney, Suno, Runway: zero dades

De 415 TWh a 945–1.580 TWh. Així és com creixerà el consum dels centres de dades globals entre 2024 i 2030. Equivalent a sumar el consum elèctric del Japó al sistema global.

L’energia que consumeix la IA no és un detall tècnic. És una qüestió de sostenibilitat planetària. I s’està desplegant a cegues.

2. El retorn no justifica la inversió — encara

Els hiperescaladors inverteixen més de 500.000 milions de dòlars anuals en infraestructura d’IA:

• Meta: capex de 115.000–135.000 milions de dòlars
• Microsoft: més de 120.000 milions anualitzats
• Amazon: prop dels 200.000 milions

I malgrat tot, només el 5% de les empreses aconsegueix generar valor real a escala amb IA. Les tres corbes — millora tècnica, adopció empresarial i monetització sostenible — avancen a velocitats molt diferents. I el capital va per davant de totes.

3. L’impacte laboral arriba sense pla de transició

92 milions de llocs de treball desplaçats abans del 2030. Aquesta és la projecció del World Economic Forum. La promesa que “la IA crearà més llocs de treball dels que destrueixi” pot ser certa a llarg termini, però a curt termini, la reconversió va molt més lenta que l’automatització.

La IA no és un substitut d’éssers humans. És una eina de productivitat que ha d’empoderar-los. Però això només succeeix quan es desplega amb un pla.

Tres principis per usar la IA bé

A AISHA operem sota un marc de tres principis que apliquem a tot el que fem:

MESURAR abans d’opinar

Tota recomanació es basa en dades quantificables. Si no hi ha dades, la primera recomanació és establir un sistema de mesura. No es pot optimitzar el que no es mesura, i no es pot regular el que no es coneix.

Quan Google va publicar la seva mesura de 0,24 Wh per consulta, no va perdre quota de mercat. Va guanyar credibilitat. La resta de la indústria pot fer el mateix.

OPTIMITZAR abans d’eliminar

Abans de recomanar prescindir de la IA, cal esgotar totes les vies d’optimització: models més petits per a tasques senzilles, infraestructura més verda, redisseny de processos, caching de resultats.

x46. Aquesta és la diferència de consum que Bertazzini et al. van trobar entre el model d’imatge més eficient i el menys eficient. L’elecció del model no és neutral.

DECIDIR amb visió sistèmica

Cada decisió sobre IA té ramificacions ambientals, econòmiques i socials. Un estalvi de costos que destrueix llocs de treball sense pla de reconversió no és optimització — és externalització del cost a la societat.

Què fa AISHA, en concret

No som un think-tank acadèmic ni un mitjà de notícies d’IA. Som una plataforma de divulgació, educació i recerca amb un propòsit clar: que persones, empreses i reguladors puguin prendre decisions informades sobre intel·ligència artificial.

• Recerca rigorosa. Informes basats en verificació creuada de múltiples fonts d’IA independents. Quan tres sistemes d’IA de empreses competidores arriben a les mateixes conclusions investigant per separat, aquelles conclusions mereixen atenció.

• Eines pràctiques. Una calculadora de petjada d’IA per saber quant consumeix el que uses. Un test de maduresa per a empreses. Un selector del model més eficient per a cada tasca. Gratuïtes, obertes, útils.

• Contingut accessible. Articles que expliquen el complex sense simplificar-lo. Dades amb context. Diagnòstics amb solucions. Ni alarmisme ni complaença.

Una nota sobre com treballem

Usem intel·ligència artificial per produir el nostre contingut. No una sola IA: múltiples models segons la tasca — Claude, Gemini, GPT, Codex, DeepSeek i altres. El model adequat per a cada feina, exactament com prediquem.

Això no és una contradicció: és coherència. I quan analitzem els proveïdors d’IA — inclosos els que usem — apliquem el mateix estàndard crític a tots.

Si nosaltres, un projecte petit, podem ser transparents sobre com generem la nostra recerca, les empreses que facturen milers de milions no tenen excusa per no ser-ho sobre els seus productes.

Què puc fer jo?

• Si ets usuari d’IA: Comença per saber quant consumeix el que uses. La nostra calculadora de petjada et dona una estimació en 30 segons. I recorda: el model més petit que resolgui la teva tasca és sempre la millor elecció.

• Si dirigeixes una empresa: Abans d’escalar un projecte d’IA, calcula el seu cost total — no només el preu de l’API, sinó també l’energia, el manteniment i l’impacte en el teu equip. Sota el marc CSRD europeu, la teva petjada de carboni inclou els serveis d’IA que contractes.

• Si ets desenvolupador: Tria flash/mini per defecte. Activa el raonament només quan el necessitis. Guarda en memòria cau els resultats. Cada decisió d’arquitectura té un cost energètic que es multiplica per milions d’usuaris.

• Si treballes en política o regulació: La mesura és possible avui, sense nova tecnologia. L’únic que falta és voluntat. I la protecció de l’ocupació en la transició no és opcional — és una obligació.